Esteban, ens va dir per telèfon que es deia. Entre els 40 i 45 anys. Una edat perillosa en bastants homes, solters o casats, per a la majoria de les dones lesbianes.
La primera impressió a l'entrar en l'agència de viatges va ser que l'havien llogat per a rodar una pel·licula Buñuelesca. Dels anys cinquanta. Però no era així.
Un somriure dentat de megachasma pelagios (tauró de boca ampla) ens va ancorar a les dues a la porta. Assegut, en mig del seu regnat estava l'Esteban. Entre mobles mal envellits i gens enllestits. Amb tres tristes dones que l'envoltaven i que no es penjaven tots els matins d'un penjat, per que existia una hora de sortida de feina.
L'Àngi va creuar la seva mirada amb el meu pànic. Es possible que ella arribés a pensar alguna cosa. No les passava el mateix a les meves neurones que s'escapolien amb els axons alçats i en bandada de dentrites cridaneres de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta en el meu cervell. La molt hàbil, amb dissimulo i empenyent cap a dintre, va evitar la fuga.
Ja a prop de la seva taula, va sortir al pas l'engallat Esteban. Convençut de que ens deixaríem engolir pel seu irresistible atractiu. Estenia l'ala emplomada que vam estrènyer amb la màxima amabilitat que donava el moment.
Tenorio, amb la panxa clamant auxili sota el cinturó i pentinat còncau-lacat fins a les celles, va començar a explicar les meravelloses opcions actuals de viatjar a bon preu. Que no havíem escollit millor agència per que el tracte amb els clients de tota la vida, sempre havia estat molt familiar. Que, per semblar unes dones intel·ligents, ens oferia una oportunitat per a viatjar, tant avantatjosa que no podrien dir, no.
A tot això, va intercalar un esporàdic incís per a preguntar, -com de passada-, pels nostres interessos. Realment, ja tenia molt clar el que volia vendre'ns des de que vam aparèixer per la porta. Després va saltar a la històrica vida de l'agència que va fundar el seu besavi i que va heretar recentment.
Per si fos poc, va marcar el preludi d'una conquesta colomera dient que no havia pogut viatjar tot el desitjat fins que es va divorciar de la dona. Que igual potser, algun dia, ens trobarien al desert. Bla, bla bla bla.. Amb cada exposició que feia, es superava.
Perduda certa noció del temps i oblidant per moments el motiu del perquè n'hi estaven, vam començar a albirar els catàlegs de viatges que aleshores mostrava. Deuria pensar que ja ens tenia al punt d'atordiment adequat segons la seva estratègia. Llavors va entrar a sac.
Davant nostre, d'esquena, va ajupir-se als esglaons baixos de la prestatgeria que hi era darrera seu. Fent veure que agafa un mostrari que casualment no va trobar. Perplexes observàvem el desplegament d'un ventall de moviments insinuants i exhibicionistes del seu cos i cul. Va ser titànic no irrompre en riallades. Sabia que no hauria de mirar a l'Àngi ni de reüll si no volia pixar-me allí mateix. Contraient les cames, intentava recordar tots els morts recents a la meva família, demanant-los ajuda i serenitat. Ploràvem que no ploràvem. El vam passar fatal.
Aquest home devia travessar una exaltació de testosterona. No adonar-se que eren lesbianes, quan no ens privàvem de buscar i agafar les nostres mans. D'usar un cert to entre nosaltres i no veure la complicitat que portàvem implícita, resultava tragicomic. Els afalagaments que ens dedicava, -millor dit-, que dedicava a l'Àngi i amb extensió de cortesia, a mi; amb aquell punt de simpatia descol·locada, feien de l'Esteban un personatge de perdedor tendre.
Les característiques interessants del tipus de viatge i serveis que s'incloïen en l'oferta “i-rebujable”, s'ajustaven molt adients al nostre estalvi futur, per tant, vam acceptar. Visitaríem diverses províncies fent turisme rural fora de temporada. En autocar. No havia despeses alienes ni activitats fora d'agenda. Només les gangues dedicades a l'INSERSO la superaven. I allí, de moment, no ens permetien accedir.
Les fotografies dels llocs a conèixer, eren prometedores. La nostra il·lusió també.
Ens vam acomiadar de l'Esteban. Una vegada ja lluny del seu influx, vam pregar al cel que mai el trobéssim en cap d'aquells viatges familiars que havia fet referència.
Ara, era l'hora de fer maletes!
