Era la pregunta de costum abans d'emprendre un viatge.
Motxilla o maleta? va preguntar l'Àngi. A continuació, amb uns exagerats escarufs va afegir, -no se perquè t'ho pregunto-.
No hi va haver prou. Imitant a una de les noies del concurs 1,2,3, respongui altre vegada, . ..va continuar, ”-i, la resposta correcta es..Motxilla”!
Àngi prefereix portar la maleta per a viatjar. Jo la motxilla. Si, si, motxilla, encara que sigui per turisme urbà o a diari. Gran o petita s'adapten millor als meus interessos i esquena.
Entenc que a ella el vagi millor la maleta. Però que s'entossudí que jo també la utilitzi o una bossa, no m'entra al cap. Mira que es ben fàcil de resoldre; que cadascuna porti la seva. A vegades penso, que si fos per ella, fins i tot portaríem els mateixos vestits com a antigament es vestien a les bessones.
<Deessa meva! Mira que som ben diferents els nostres gusts i tarannà. Malgrat tot, encara aconseguí que tinguem tres jerseis iguals. Els meus, tres X,s per davant.
-A la motxilla, la roba s'arruga!,- va tornar a insistir.
-A la maleta també. Sinó no portaries la planxeta no?- Responguí.
- Bé que la utilitzes tu també- tornà a pessigollar l'Àngi.
Torní a replicar. -¡Faltaria plus que a més de carregar amb una planxa per mig món, no servís de res!-
Ja començàvem l'incompliment de la promesa. Discutir per ximpleries. I es que sembla ser, que en les relacions de parella, si no es fa, manca la sal grossa.
N'hi ha persones que treballen en mig de pressions i han aprés a rebutjar, les gratuïtes. També n'hi ha que som gent que portem en el ADN cert grau de tranquil·litat com quelcom la mala llet. Lents o lentes ens qualifiquen.
En general no ens agrada discutir. Ni tan sols tenir raó. Ens despassa estendre en el temps aquesta situació de mala entesa. Molt més a casa nostra.
Estàvem al dormitori, que no es una gran habitació. La lluminositat i amples finestres la fan molt càlida amb combinació dels colors interiors.
Una mica embriagada per l'entusiasme del viatge i amb el desig de donar per tancada l'eterna pregunta, em vaig llançar a sobre d'ella. Caiguérem tombades al llit. De cop. Una i altra.
Servint-me de l'efecte sorpresa en l'Àngi, intentí no sense esforços, col·locar-me amunt seu, cama ací, cama allà. La volia omplir de besos. Per tot arreu. Per on pudia i per on es deixava en el joc. Ella rient a tot riure. Fen veure que es resistia. Jo que podia sense poder.
La calma va envaint poc a poc els somriures. Hissant desitjos. Desvetllant sentiments.
Cada vegada que la besava se m'omplia tot el meu ser de vida. Se m'omplia el cor d'alegria i el cervell de cuques de llum. Combatem entre bes i bes. Mà a mà i cama contra cama. El món es diluïa. Tot semblava tenir sentit. Res importava gens.
A la seva boca, la meva ànsia no hi cap a l'orbe. Sentir-la a la meva, desfà la voluntat.
Tros a tros cobríem cossos nus amb carícies. Tros a tros, avancem mudes fins la rendició. Peça a peça, anàvem perdem ombres de llibertat.
